Poema

M'agradaria M'agradaria sentir La teva pell dolça -Amb l’olor fresca D’aquella colònia- Damunt les meves mans Apretant ben fort Per intentar transmetre Més que la paraula amor Unida a amistat, i comprensió Respecte, afecte i convicció, I parlar amb els ulls I cridar amb el cor Estimar amb el cos Fins l’última nit... M’agradaria... Que fossis aquí. Sílvia Alonso

Mis haikus

Llums encesos fins al pròxim matí continuaran així. Camí de flors amb arbres intercalats i persones passejant. El sol il·lumina però també encadena a la pobra lluna. Fer deures sense poder gaudir, sense respirar. Sempre amb tu mai te la treurás la teva ombra. Busco el sol, però no apareixerà fins que em llevi. Ja està aquí s'acosta per l'horitzó l'estiu, la calor. En el exterior no ho trobaràs, busca per dins del fons. Comença el dia, quan la nit acaba i sempre amb tu. Aigua corrent pel riu, vent fresc per l'aire.

Haikus Quima

Camí de sol Per les rutes amigues, unes formigues.
Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.
Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
A l'aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Tot aquest vel cosit amb els records, és el meu cel.
Xiprers gegants alcen sortidors verds dins llums d'hivern.
Plana de fangs, quan arribi l'abril, mar de maragdes.
Rera les llums de l'atmeller en cascada, la tarda cau.
Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit".
La immensa dona que retorna les vides amara els camps.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
S'ha fos la llum, i la nit m'ha posat barba estrellada.
Llac fosc la nit, com cascada sens cant caigué la llum.